dijous, de setembre 29, 2005

Les cerveses d'en Manuel Cuyàs, l'Oriol Abelló, l'Estatut i la fe

Després d’un dia de molta feina, em truca en Manuel Cuyàs per si vull anar a fer una cervesa. Estic cansat però em ve molt de gust la seva conversa i li dic que si. Sempre és ell el que em truca. Algun dia m’enviarà a prendre pel sac, perquè jo també podria tenir el detall de telefonar-lo de tant en quant. El cas és que se’m fa tard. Hem quedat a tres quarts d’onze i ja són un quart. No tinc temps d’anar cap a casa a sopar i vaig directament a buscar-lo a casa seva. Anem al bar continental, a la plaça de Can Xammar. És un dels que teníem pendents. Allà, dues canyes i tertúlia sobre el nou disseny del diari AVUI. Ens trobem a l’Escaroli i, com sempre, acabem parlant de la tele. Són la una i decidim marxar cap a casa. A mig camí però, decidim que encara hi ha temps per fer una altra cervesa. Com que ens ve de pas, entrem a un pub irlandès del carrer Montserrat. Temps per fer un glop i aparèixer el fenòmen Oriol Abelló, que entra decidit a l’establiment. Marca terreny. Observa el públic traient el pit que li queda sota un polo Lacoste. Ens veu a tots dos i fa aquella rialla que vol quedar entre la vacil·lada i el cinisme. S’exclama i pregunta: Què fan les esquerres? Tinc l’estómac buit i porto tres cerveses a sobre. Vaig torrat, no hi estic gaire fet a l’alcohol. En una demostració de militància impròpia, li responc que intentar aprovar un Estatut contra la voluntat dels que van pactar vuit anys amb el Partit Popular. He de reconèixer que la resposta és poc enginyosa, però n’hi ha prou perquè l’Oriol es posi a riure mentre es pensa la resposta. Riu molta estona. En Manuel se n’ha anat a fer pipí, suposo que si no en tenia ganes se’n provoca la necessitat. Quan torna, l’Abelló ja té la rèplica. És aquesta: “Jo ho arreglaré tot quan em presenti per alcalde de Mataró”, diu. “I si no sóc el número u estaré entre el segon i el tercer”, afegeix. Deu ser que, com que els del seu partit són gent de fe, poden dir allò de... “que Déu ens agafi confessats!”. Però, què farem els que som uns descreguts?

8 Comments:

At 6:22 p. m., Anonymous manuel cuyàs said...

vist.

 
At 3:55 a. m., Blogger Cesc Amat said...

Bé, me n'alegro que aquest blog comenci la seva travessia. El seguirem.

 
At 9:35 a. m., Anonymous Anònim said...

Has vist això?
http://maresmeconfidencial.lamevaweb.info/post/2478/36085

 
At 12:21 p. m., Anonymous Anònim said...

M'has fet riure, i creu que després d'una nit de marxeta no és sencill.
Espero que segueixis escrivint amb aquesta frescura i pensa una cosa... a Mataró, inclús l'Abelló és tot un personatge!.
Cada vegada que parlo amb ell em posa nerviosa!.
Un petonet

 
At 8:36 p. m., Blogger JORDI MERINO NOÉ said...

Ep Company, benvingut. Segurament tindrem més d'una conversa molt entretinguda.

Felicitats...

Jordi

 
At 8:12 a. m., Anonymous Sr.Ruso said...

Felicitats pel nou blog.

Espero que la teva tasca a la blogosfera sigui tan interessant com la feina que portes a terme a TVM.

Salut!!

 
At 10:03 a. m., Blogger Joan Lleonart said...

Hola,

benvingut ... seguiré amb interés les teves intervencions.

 
At 8:29 p. m., Anonymous Anònim said...

Company de penes i treball!
M'agradrà llegir-te, seguiré aquest blog habitualment!
Ah, i veus aquella claraboia que comença a fer-se veure?jo ja la veig...
Salut i endavant!
JMSS

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home