dimecres, d’octubre 12, 2005

Berberetxus interruptus

Acabo de dinar amb la Pilar de la família i són les sis de la tarda. La circulació a la NII i el trànsit ferroviari s’han restablert ja fa estona. Eren tres quarts de quatre de la tarda. El meu pare havia deixat el dinar preparat i ens n’hem anat a fer uns berberetxus (a casa no diem escopinyes) i dues canyetes a Can Margarit. Falta un quart d’hora perquè la mare plegui de treballar i fem temps per anar-la a recollir. En Marcel ens acaba de posar sobre el taulell el caprici gastronòmic que el meu pare i jo ens regalem. Ens mirem, agafem els palillus (a casa no diem escuradents). Apuntem... i em sona el telèfon. Merda! Qui truca? Collons. És en Pep Andreu.

OB. Bona tarda Pep! Què passa?
PA. Que ets a casa?
OB. No, sóc a Can Margarit fent uns berberetxus. Per què?
PA. Perquè si fossis a casa i traguessis el cap per la finestra veuries que la NII està tallada.
OB. Per què?
PA. És una amenaça de bomba a l’estació.

Òstia, segur que un independentista radical està cabrejat perquè sóc català i faig festa. El molt cabró deu tenir ganes de fer-me treballar. Truco a les quatre persones que podem estar de guàrdia. No hi ha sort. Mòbils apagats i contestadors automàtics. El meu pare se’m posa a la disposició. Quatre o cinc glops seguits per acabar-nos les respectives canyetes i cap a buscar la vídeo camera a la tele.

Arribo a la plaça Miquel Biada. Efectivament. NII tallada, Mossos d’Esquadra, Policia Local i artificiers. D’entrada, em passa el que em passa sempre. Un municipal diu a una mossa: “ja està, ja venen els de la tele”. A la policia li molesta la presència dels mitjans de comunicació. Deuen tenir els seus motius. Jo me’ls imagino, però en prescindeixo. Després del comentari de benvinguda, la mossa i el municipal em miren amb menyspreu. Ella es dirigeix a mi, i em fa fora amb diligència. Resulta que m’he saltat un precinte que no existeix. Li dic que no hi ha cap cinta i em respon que “és de lògica”. Bé, el que no és lògic és que em faci fora a mi i que no digui res als avis que també estan a la zona restringida pel recinte virtual. Com que només li ha faltat dir-me tonto, li demano visiblement enfadat que “faci la seva feina” i em deixi fer la meva sense exaltar-se. Llàstima que ha parlat, perquè he de reconèixer que m’havia caigut bé. Encara que li anava gran, aquesta mossa portava l’armilla fluorescent. Menys mal. A més, estava bona.

Pujo a casa i gravo vuit minuts des d’una vista privilegiada. Procuro que els del comitè de benvinguda em vegin des del balcó. Feu-me fora ara. Enregistro els tèdax. Les cues de la NII. La mossa guapa però antipàtica de l’armilla fulorescent. Els curiosos. Tot.

Ja s’ha acabat. La meva amiga i la resta de cossos i forces de seguretat es retiren. Es reobre el trànsit de trens i de vehicles. Truco a l’oficina del portaveu dels mossos d’esquadra per demanar què ha passat. La tia té els collons de dir que està dinant i que la truqui més tard. Bravo mossos! Dina reina, dina. Si és que això dels funcionaris és tot un món! I jo que no m’he acabat els berberetxos! Me'n vaig a dinar, que la tieta ens espera per començar.

7 Comments:

At 9:18 p. m., Anonymous Anònim said...

Perdó, la notícia quina era?
Que la mossa estava bona?
Ja mirarem TVM

 
At 9:30 p. m., Blogger Oriol said...

Abelló, que se't veu d'una hora lluny!

 
At 9:41 p. m., Blogger joansalicru said...

osti, q bo!
joan

 
At 8:53 a. m., Blogger JORDI MERINO NOÉ said...

Compi,
Dir-te que m'ha encantat l'escrit d'avui.
Només dues cosetes: la primera l'Abelló té blog?
La segona, em sap molt greu lo de la mossa, ja que creume no tothom que fa prestació de servei públic és així. T'animo a elevar una queixa per això.

 
At 10:38 a. m., Blogger Oriol said...

Ei Jordi.

No, fins al dia, l'Abelló no té blog conegut.

I pel que fa a la mossa, és lamentable, però és el més habitual. El departament de premsa dels mossos és molt petit i sovint no donen l'abast. Suposo que de pomes podrides n'hi ha a tot arreu.

 
At 1:49 p. m., Anonymous Anònim said...

Faig públicament acte de contricció: no tornaré a escriure en cap bloc.
Que se'm confongui amb l'Abelló ha afectat greument la meva autoestima

 
At 12:23 a. m., Anonymous Anònim said...

Un de menys,
ves quina cosa.

VR!,
Kiko.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home