dimecres, d’octubre 05, 2005

Compartir nòvia i la festa de Cap d’any

Compartir la nòvia és desagradable. No conec ningú que l’hagi compartit per voluntat pròpia, i suposo que tampoc el coneixeré. Ja ho sabem que les persones no són de ningú, que no tenen propietat. Malgrat això, encara que siguis tu qui es cansi d’ella i la deixi, no vols que ningú la toqui. I si la toca algú i te’n enteres, et sents fatal. Se’t remouen les entranyes. Són uns sentiments dels que m’avergonyeixo, però tot i la vergonya, els tinc i no hi puc fer res.

La Fàbrica, el programa de cultura i activitat ciutadana de Televisió de Mataró que vaig presentar i dirigir durant tres anys, m’ha ajudat a créixer en tots els sentits. Malgrat que no tot van ser flors i violes, l’experiència ha estat excepcional. Sense tenir mestres, vam aconseguir que després de l’últim programa ens avergonyíssim del primer que vam fer. Les unitats mòbils de cavalcades de reis, diades de Sant Jordi, dijous grassos, Les Santes... i els programes ordinaris de cada dijous des dels estudis. Els que ho llegiu pensareu que no té cap importància. Per nosaltres, la té tota. Després de tres anys, tot l’equip de La Fàbrica va decidir que ja n’hi havia prou. La Fàbrica ha quedat enrera i només ens hem tornat a reunir per realitzar els 20 anys de TVM al Teatre Monumental. Però... Alerta!

Nits sense dormir veient sortir el Sol. Nits de festa. Intercanvis de fluids corporals. Enfadades i reconciliacions. Molta feina feta.

Això és difícil d’oblidar. Una de les persones amb qui he compartit nòvia és en Kiko Montoro. Tot i això, no tinc ganes de partir-li la cara. La nòvia no és diu ni Anna ni Mònica. La nòvia era la Fàbrica. Per què? Doncs perquè tal com diu en Kiko, que és una persona genial: “La Fàbrica és com una nòvia. La deixes, però no vols que ningú la toqui”.

Per Cap d’Any, potser ens posem directament nostàlgics.

1 Comments:

At 12:33 p. m., Blogger Naya said...

Oriol,
estic totalment d'acord amb la sensació que descrius. Jo també vaig fer televisió, fa alguns anys, quan presentava el "Sense aixecar la mà", dins del programa "La Finestra Escolar". Bé, la meva experiència no és comparable a la teva, jo només vaig fer programes durant un any, però encara avui, quan poso TV Mataró i veig la taula en que conduia els debats d'aquella època, penso: "Aquesta és la meva taula".

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home