dimecres, d’octubre 19, 2005

Oriol Rodríguez



Després d’haver posat els peus a Catalunya Ràdio, City Tv, Flashback, i Com Ràdio entre d’altres, va portar el seu currículum a Televisió de Mataró. El vaig veure que entrava a la redacció per anar fins al despatx del director. S’hi va estar una estona i després es va acomiadar amb timidesa de la redacció amb un “adéu” quasi silenciós. El vaig sentir, però vaig continuar escrivint i només el vaig mirar de reüll. Li tenia una mania mortal. Mania per dues raons. La primera, pel seu posat de sobrat. La segona, perquè el relacionava amb gent que ha intentat fer-me mal. Persones amb qui comences a treballar i acabes enviant a la merda. Tot al contrari que amb l’Oriol. Em pensava que l’enviaria a la merda i, en canvi, mesos després que deixés TVM per anar-se’n a Catalunya Ràdio, hem quedat per dinar. He parlat amb l’Oriol, el que ni és cínic, ni és sobrat, ni es passa de llest. Un Oriol ben diferent del que vaig prejutjar.

Hem parlat de la Ràdio pública que aviat es posarà en marxa. I ens ha passat el mateix que quan navegues pels blocs. D’un tema a l’altre. Encara que per un camí diferent, hem anat a parar al mateix lloc que amb en Joan. Ens fa falta una entitat que aglutini i serveixi per defensar el periodisme local i comarcal i els periodistes que treballen en aquest àmbit.

(A la foto: Els dos Oriols quan jugàvem al mateix equip)

2 Comments:

At 11:31 p. m., Blogger joansalicru said...

Bé, doncs nanos, algo haurem de fer, no?
joan

 
At 3:27 p. m., Blogger Oriol Rodríguez said...

Gràcies Ori, que em faràs emocionar... per qualsevol cosa ja saps on sóc.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home