dijous, d’octubre 27, 2005

Somnis eròtics i un bocamoll

L’Alcalde i jo, en un vestidor

Quan se’t desperta la sexualitat se’t disparen els somnis eròtics. Amb aquesta, amb aquella, amb la de més enllà i fins assecar-te els ossos. Sóc dels de la generació de l’educació física, un de tants alumnes que va haver d’explicar que això era el mateix que la gimnàstica als meus pares. Aquesta generació vam tornar a fer servir els vestidors. Els que feien gimnàstica eren menys higiènics. És precisament en aquests vestidors on van començar a fer-se notar les hormones i a volar la imaginació. Aquest matí he anat a una visita d’aniversari a la fàbrica de les Tiritas de Mataró. Abans d’entrar a les instal·lacions de producció, ens han dirigit a tots els visitants a un vestidor. Ens han fet posar una indumentària a mig camí entre l’estètica quirúrgica, la de pastisser i la d’àvia que no vol perdre la permanent.
En els vestidors m’hi he imaginat moltes coses. Més encara després de llegir un dels llibres de “Els Germans Miranda”. Malgrat això, mai m’hauria imaginat que en compartiria un amb l’alcalde de Mataró.

L’esparadrap de la Hartmann

Fins fa molt poc, a les escoles tancaven la boca als xerraires amb esparadrap. La Hartmann fa esparadrap. El director de la delegació espanyola, que és el responsable de la factoria de Mataró, és molt jove. Malgrat tot, pot ser que encara li haguessin tapat la boca amb esparadrap alguna vegada. No m’estranya gens: és un bocamoll. Li estava fent unes preguntes que no ha respost. Suposo que no m’escoltava. Enlloc de contestar-les, m’ha dit: “Ves alerta amb el que poses, que l’any passat et vas equivocar”. Encara que sigui un jove executiu, ha de saber que:

- Els periodistes només signen la peça, i no el titular. Com que l’error era al titular, jo no la vaig cagar. L’ha cagat el responsable de Hartmann per ignorant. Bona prova del que dic és que el cos de la notícia és correcte.

- Això de recriminar un suposat error a un periodista davant de tothom, en aquest cas davant de les autoritats, no es fa.

Amb bona educació, li he explicat com funciona. Només m'ha faltat explicar-li les condicions laborals dels corresponsals de comarques. Molt mal fet. De vegades, només per ser jove cal treballar el doble per guanyar-se el respecte de la gent. A aquest senyor, li hauria d’haver dit, també davant de les autoritats, que és un mal educat i que si m’ha de fer alguna observació me la faci en privat. I després, que si ell és un ignorant perquè no sap que els periodistes només es fan responsables de la seva peça i no dels titulars, el que té el problema és ell. Noi, o trepitges o et trepitgen. De vegades cal treure la mala llet. Això em costa. Encara que sense esparadrap, a aquest tio li hauria d’haver tapat la boca.