dilluns, de novembre 14, 2005

He provat la poligàmia

Fa dies que em notava estrany. “Fa una setmana que no em dius res. Passes de mi o què?”. M’ho ha preguntat i li he dit la veritat. En tinc una altra. Amb ella no en tinc prou, en necessito més. N’hi ha que em diuen que sóc un egoista perquè les vull a totes dues. Els amics em diuen que he de triar. Que viure és decidir, i que m’hauria de decidir per una o l’altra. Ella es pensa que és culpa seva. És per això que m’he afanyat a dir-li les tres frases que cal tenir sempre presents en moments de crisi:

1. No és per tu, és per mi.
2. Et mereixes algú millor.
3. Necessito temps.
4. T’estimo molt però...

Ella m’ha dit que s’ho ha de pensar. Que no sap si ho podrà suportar. Hem decidit que intentarem adaptar-nos a la nova situació. Tinc una altra pàgina web. Poligàmia blogaire. El pitjor de tot és que he utilitzat un amic com la quartada perfecta.

2 Comments:

At 9:50 p. m., Anonymous Pol said...

Enhorabona!
Molta sort a tots dos.
Ah! No pateixis per ella, sempre li pots dir que vols una relació oberta... de vegades cola.

 
At 11:38 p. m., Blogger Eloi said...

A mi lo de la relació oberta em funcionava... fins que va ser ella la que es va obrir més del compte.
O sigui, que jo de tu "o caixa o faixa".

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home