divendres, de novembre 18, 2005

Llansa’t amb la Llansana. No Llansis la tovallola!



He passat nervis durant tota la setmana. En Francesc, és a dir, el gatet de Com Gat i Gos, em va avisar. Divendres vindrà la Llansana a Cabrils. “Collons!”, em vaig exclamar. N’he parlat tota la setmana. “Recordeu que divendres...”, “penseu que vindrà la...”, “amb quin càmera hauré d’anar a...”. Descartada la meva militància a esquerra, els companys de feina –també les companyes, però això de dir-ho tot en masculí i en femení és una pèrdua de temps- van notar de seguida que al darrera de les meves ànsies per anar a Cabrils a veure la Llansana no hi havia només l’afany d’informar. Mmmmmmmm! Ohhhhhhh! M’encanta la Llansana! Segur que els que l’han tastat també li han donat tres tres estrelles michelin, com si tota ella fos més bona que els millors plats de la Ruscalleda. Anàvem cap a Cabrils amb cotxe i ho comentava a un company de feina del que no en revelaré el nom. Ell, està casat. M’ha dit que no seria tant. Que sóc un exagerat. Al final però, ell també ha caigut rendit als seus peus.

Aquesta tarda ha estat molt agradable. Assequible. Ha parlat clar, sense encallar-se. M’ha tocat el braç –això vol dir que és carinyosa-. Quan parla, et mira als ulls. Se la veu amb caràcter –ohhhh el caràcter!-. Un caràcter que es nota amb la seva manera de vestir. Sempre elegant, però informal. A més, és exòtica. Té aquell parlar de l’Anoia que als de ciutat ens posa a cent.

Primer cal explicar aquestes coses, perquè a elles els agrada que siguem sensibles. No s’hi val a descriure les dones, només, físicament. No es pot dir allò de... “collons quin cul que té la Llansana!”. Però és que collons.... la Llansana té un cul per sucar-hi pa! No és ni grassa ni exprimatxada. Té uns pits proporcionats. Un coll de dona jove i experimentada. Un coll de madura catxonda. Un nas un pèl gros, però que m’encanta. És una mica baixeta i té les dents blanques, amb alguna d’elles mal posada. M’encanta això de la dent mal posada perquè li dona un toc humà. És una diputada atractivíssima, però que no podria fer passarel·les. Encara que el defecte més gros és que és d’Esquerra Republicana. Ningú és perfecte. I aquestes dones que no són perfectes, són les millors, les que més m’agraden.

Tota la setmana he estat esperant el moment. Volia, almenys, fer-li dos petons –bé, qui diu dos, diu mitja dotzena-. Però el moment ha arribat. En Francesc me l’ha presentat i, burro de mi, només se m’acut allargar-li la mà per fer-li una encaixada. Merda! Merda! I merda!

Hi ha una cançó dels Lax’N’Busto que diu “llansa’t, el moment és únic i no es repetirà”. Provablement tornaré a coincidir amb ella alguna vegada. És igualment provable que m’apollardeixi una altra vegada. Però el que no és de fer mai és Llansar la tovallola.

PD. Creieu que ha volgut dir alguna cosa el fet que m’hagi tocat el braç?

4 Comments:

At 1:06 p. m., Blogger joansalicru said...

Ufffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff... la Llansana...

 
At 2:04 p. m., Blogger Josep Maria said...

Estic d'acord amb tu... i a vegades ser d'esquerra no és un defecte. Podria ser una virtut!
En aquest cas jo crec que també es pot afegir al bloc de les virtuts, si d'ella en pot sortir una bona diputada...
Deixant la política de banda; estic ad'acord amb la resta d'opinions. Si senyor, clara i català...
i potser si que volia dir alguna cosa... potser totes no son despistades!je,je,je
cuida'T!

 
At 12:51 a. m., Blogger Cesc Amat said...

oh la Llansana... !!! molt bo Oriol

 
At 5:56 p. m., Anonymous X. said...

Ui la Marina... quan vaig a un acte només desitjo que hi sigui ella :p I les vegades que me l'he trobat per casualitat a la seu nacional ja ha estat un cop mortal! Dóna una imatge al partit impressionant :) Quina dona... jo també li vaig dedicar un dia el blog ;)

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home