divendres, de desembre 23, 2005

Confesso que m’ha tocat!

Ho he de reconèixer. Hi ha gent que se n’amaga, però jo no tinc cap problema en dir-ho. M’ha tocat. Sí. M’ha tocat la moral. Molt mesquí, però si. Em fa molta ràbia veure que algunes persones que conec s’han fet milionàries d’un dia per l’altre. Jo també havia comprat un dècim. M’ha costat 20 euros. No em tornen els calés i, a sobre, he d’explicar a tothom que Mataró és tota una festa. I una merda! Jo no faig festa. Jo no estic content. Jo estic gelós i cansat. N’estic fart que em diguin coses com: “els diners no fan la felicitat”, “desafortunat en el joc, afortunat en l’amor”, i “a veure si et toca el niño”. Mireu. No tinc un puto duro. Ja no tinc diners per comprar la rifa del niño. I, a més, estic solter. Sóc de Mataró, però l’únic que m’ha tocat són els collons.

5 Comments:

At 12:03 a. m., Blogger Joan Lleonart said...

Oriol...

Tornem a coincidir, i ja em comença a preocupar, je,je,je!

el cert és que com molts també he sentit enveja, i com comentava avui fent un café, l'enveja no és sana... és enveja, o rabia, o gelosia com tu dius és això enveja normal... a tots ens agradaria tenir el 7494 a la butxaca!

Ho podem dir amb un somriure, amb sarcasme o com vulguem... però la veritat és que la vida continua, per nosaltres i pels que tenen la butxaca més plena...

 
At 2:18 p. m., Anonymous Anònim said...

No t'enfadis amb l'atzar, q quan s'apropi a tu, passarà de llarg i aleshores sí q tindràs motius per estar enfadat amb el món.
Mentrestant, somriu, somriu, somriu... q quan somrius estàs moooolt més guapo.
BON NADAL!
Un petó.
Betty.

P.D. Q consti q a mi tb "m'ha tocat" (la moral)... Però ja estic fent plans per quan em toqui de veritat, algun dia.

 
At 4:36 p. m., Blogger Oriol Rodríguez said...

Nen, a mi també m'ha tocat els nassos. Això vol dir que no som bones persones? Va alegra't, que la Betty et tira els trastos!

 
At 11:43 p. m., Anonymous Lluís del Castillo said...

A mi tampoc m'ha tocat res de res i el pitjor és que el dia abans vaig passar per davant l'administració de loteria de la Riera i en veure la cua vaig pensar: "collons amb la gent, quines ganes de passar fred i tot per la fe tonta de que algun dia et tocarà...!". L'únic tonto vaig ser jo...

 
At 4:52 p. m., Anonymous Anònim said...

Oriol, eres el rey.
Me encantas. Estoy contigo, a mi tb me da mucha rabia (sin un duro y con dos pisos por pagar). Pero aun así me alegro por toda la gente a la que le ha tocado, por lo tanto creo que soy mejor persona que tu. jejeje.
PD: Rodri como te pasas.
CRIS (tu gangter)

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home