dissabte, de desembre 10, 2005

Doctor Corbella!

Dr. Corbella... què et passa quan:
Comences a veure que els teus amics es casen. Et trobes una antiga companya d’EGB i t’adones que ara, de l’EGB se’n diu educació primària. Tens curiositat per saber qui serà el primer de la teva generació que tindrà un fill/a. Et quedes sense conversa i rius amistosament del primer calb de la colla. Deixes de preocupar-te pel que la gent digui de tu i et preocupes pels preus dels lloguers a Mataró. Quan un dia fas esport et canses de seguida. Ets l'únic de la teva promoció que encara no té el carnet de conduir. Treus transcendència a les coses i penses que, en més d’una ocasió, has estat massa radical. Comences a demanar consells als pares. Veus que ja hi ha unes quantes persones que t’estimes i que s’han mort. Veus que t'has estimat massa a persones que no valien la pena. Saps que els reis són els pares, però et sap greu. Si fas el ridícul en un karaoke no t’hi amoïnes: has après que si no has de follar, no follaràs igualment. Si surts de festa i estàs cansat, te’n vas a dormir. Penses que has d’estalviar. Dones la raó a algun dels professors que t'havien fet "perdre el temps" amb assignatures que havies qualificat de "xurrades". T’adones que les relacions de parella són un negoci. Veus que aquella noia que et va fer patir tant era una [iiii!].
Doctor Corbella: És greu?

5 Comments:

At 2:26 p. m., Blogger joansalicru said...

Al contrari, jo crec que tot són molt bons símptomes!
Dr. Corbella

 
At 1:22 p. m., Blogger VideoRevolucion! said...

Oriol Urdazi!

 
At 11:26 a. m., Blogger Joan Lleonart said...

Doctor...

que et pasa quan ja no coneixes el nom del nou pub de la ciutat...

je,je,je

Vaig tastar el malones... realment interessant! pel que dius millor que no m'acosti al mugs...no?

 
At 5:20 p. m., Anonymous m. said...

No és l'entorn el que canvia sinó tot plegat.
Resistir-se a aquests canvis és el que provoca dolor i confusió!

...Uri... que ens fem grans!

 
At 1:48 p. m., Anonymous Anònim said...

Dr.Corbella, m'agradaria saber si es superen els trastorns de panic ja que fa un any hem van diagnosticar un trastorn de panic i m'estic prenent paroxetina. Ara crec que estic millor, de fet els atacs de panic sols s'han repetit un parell de vegades aquest any però penso que igual és gracies a la paroxetina i és per això que tinc por de deixar la medicacio, vostè que en pensa ?

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home