dijous, de gener 12, 2006

Carbó per la Policia Local

Després de la cavalcada dels reis, tothom espera la visita de Ses Majestats. Però no hi ha ningú que esperi la visita d’un home de 31 anys amb la cara tapada i un ganivet a la mà. Malgrat això, un individu d’aquestes característiques va entrar a una botiga de fotografia de Cerdanyola i se’n va endur uns 600 euros. El Capgros.com ho explica en aquesta informació que dilluns va emetre l’informatiu 24 Hores de Televisió de Mataró.

Després de l’emissió en directe de la cavalcada, rebem una trucada que ens alerta d’un atracament en un establiment de fotografia situat al costat de la parròquia de Maria Auxiliadora. L’Elisabet Solsona i jo agafem la càmera, el foco, les cintes i les bateries i ens dirigim cap allà.

Quan arribem, l’atracador ja ha marxat. Només queden les patrulles de Mossos d’Esquadra i Policia Local. Trec la càmera i em poso a gravar. A l’instant, apareix un agent de la Policia Local que m’exigeix que deixi de gravar. Aquest agent ignora que:

1. La seva feina és garantir l’exercici dels drets i deures dels ciutadans
2. Que tinc tot el dret d’enregistrar les imatges que consideri oportunes sempre que estigui a la via pública
3. Que si m’impedeix que enregistri imatges des de la via pública, està vulnerant l’article 20 de la Constitució Espanyola
4. Que malgrat les seves ordres, no he apagat la càmera i estic enregistrant la conversa

D’acord. Els policies no són juristes. És per això que suggereixo a l’agent en qüestió que consulti l’ordre que m'ha propinat amb la seva superior. Ho fa. Espero que després de parlar amb la seva responsable s’acabi el problema, però no. Contemplo estupefacte com l’home m’ordena que marxi d’allà. Diu que estic en un recinte de seguretat i que he de marxar uns quants metres enllà. Sobre això, aclarir que:

1 Els recintes no han d’estar expressament senyalitzats amb cinta de policia. Cert. Però, en qualsevol cas, la restricció de l’accés ha de ser la mateixa per als mitjans de comunicació i la resta de veïns. En canvi, les imatges demostren que l’accés era lliure, excepte per als periodistes de TVM que estàvem treballant.
2. A l’interior de l’establiment, només hi quedaven les víctimes de l’atracament, que no estaven ferides. Per tant, no hi havia perill ni motiu per a crear una zona de seguretat.

Però això no és tot. Quan ja han tancat la botiga i la policia abandona l’establiment, truco a la cap de torn per explicar-li el que ha passat. Ho faig amb ànim conciliador. Per evitar que es repeteixi i perquè algú expliqui a l’agent en qüestió que l’ha cagat fins al fons. Doncs la sorpresa és que:

1. La cap de torn diu que està al corrent de tot i que beneeix l’actuació de l’agent
2. Justifica que NO se’ns hagi deixat gravar perquè ho han demanat les dependentes de la botiga, com si les dependentes ens poguessin autoritzar o prohibir que gravem a la via pública
3. Afirma que han actuat preventivament perquè no saben si hauríem fet un ús ètic de les imatges
4. Em diu que no ens entendrem i que té molta feina i no em pot atendre

Ara resulta que la cap de torn es pensa que és en Pipo Carbonell. Pleguem. És dijous a la nit. Queden tres dies de vacances i el dilluns decidirem què farem amb aquesta informació. I arriba dilluns. I malgrat que fa quatre dies que l’ajuntament té constància del que ha passat, les disculpes no arriben. El cap de la policia local demana veure les imatges abans de fer qualsevol rectificació. Reitero que amb les meves paraules n’hi ha d’haver prou per aconseguir una rectificació. La rectificació no arriba i si el cap de la policia local vol veure les imatges haurà de posar-se TVM. S’emeten les imatges i la conversa que vaig tenir amb el policia. Es demostren totes les acusacions. Dos dies després arriben les disculpes. Espero que serveixi perquè no es torni a repetir.

Algun torracollons dirà que la policia m’irrita. Té raó. Però ningú pot dir que tingui mala llet. Aviso que vull una rectificació quatre dies abans d’emetre la informació. Dic que si arriba la disculpa, farem veure que aquí no ha passat res. Malgrat això, la disculpa no arriba. Per tant, només ens donen una opció per defensar-nos dels que ens impedeixen fer la nostra feina: retratar la prepotència policial.

El dret a la informació és un dels principis bàsics d’un sistema democràtic. Per tant, l’actitud del cos de la Policia Local la nit del 5 de gener no ha estat pròpia d’un cos que vol estar al servei del ciutadà. Una actitud com la descrita no es pot tolerar ni entendre. El més ridícul de tot és que aquesta operació era de la policia autonòmica i no de la local.
*Foto: O.R. Capgros.com

4 Comments:

At 2:38 p. m., Blogger Oriol Rodríguez said...

Jo estic amb tu. Sempre m'ha tocat molt els collons que la policia es fiqui en la nostra feina i que després el dia que els necessitis no apareguin. Jo no els dic a ells com han de detenir algú o com han de buscar proves en un cas. Doncs ells que ens deixin fer la nostra feina en pau.

 
At 6:01 p. m., Blogger Josep Maria said...

estic d'acord amb vosaltres dos. el problema ve quan no saben fer ni la seva feina. us remeto al meu darrer post!
www.josepmariaspa.blogspot.com

 
At 12:11 a. m., Blogger JORDI MERINO NOÉ said...

Oriol, tot el que està sempre ben argumentat té una molt bona reflexió. Segurament tothom té la seva petita "batalleta" que no oblida mai. I això que tothom en tingui alguna... et fa també reflexionar. Alguna cosa potser no rutlla bé no?

 
At 1:19 a. m., Blogger Oriol Rodríguez said...

Oriol rei: i si actualitzem el bloc????

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home