dissabte, de gener 07, 2006

Menjar-se el nap la nit de reis

Em trobo una amiga pel messenger. Un d’aquells contactes amb qui coincideixes quasi cada dia, però amb qui no parles quasi mai. Parlem, no sé ben bé per què, de la nit de reis. Ella, que és maresmenca, no sap que Arenys de Munt i Arenys de Mar celebren la nit de Naps i Cols. Li explico el que significaria si jo li portés un nap. I també li explico el que significaria si ella em correspongués amb una col. Podria ser que hi anéssim, cadascú per la seva banda, i que ens trobéssim allà.

En Pol i en Ferran, decideixen que, sigui quin sigui el nostre destí (o el Clap o els dos Arenys), portarem tres naps (encara que tots tres junts càpiguen a la butxaca de l’abric d’en Pol). Al final, per motius diversos, no vaig ni al Clap ni a Arenys. I quasi que millor... En Pol i en Ferran van tornar a casa menjant-se els naps. I segur que jo no hauria estat l’excepció. Encara que és la nit de reis, Melcior, Gaspar i Baltasar segur que no ens poden dur la Lluna en un Cove.

1 Comments:

At 10:24 p. m., Anonymous Pol said...

Deixa'm curroborar que, efectivament, vaig tornar tot sol i desolat cap a casa; però, més que el nap, vaig acabar menjant-me els mocs, que diuen.
De l'hortalissa, em sembla que és preferible no explicar què en vaig fer...

És curiós, a la meva carta als reis també vaig demanar la lluna: O més ben dit poder-la contemplar ben acompanyat...
Sort que vaig escriure que em portéssin el regal quan els hi anés bé. Tenen tot un any de marge; o sigui que ara, per molt atrafegats que vagin, no hi ha excusa!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home