dimecres, de febrer 01, 2006

Meme hàbits poc habituals

Malgrat que en Francesc Amat fa unes observacions molt encertades sobre això dels memes, em fa còmplice d'aquesta collonada quan em demana que continui la cadena. I jo, malgrat que comparteixo les seves observacions, també continuo el puto meme aquest. També l'Oriol Rodríguez m'envia la cadena que ara continuo. Hàbits poc habituals i rareses. Allà van!

1. Obsessió per les portes tancades. Les portes obertes em posen nerviós.

2. Critico, quasi sempre en veu alta, la manera de conduir dels que em porten de paquet al cotxe. I si. Ho faig sense tenir el carnet de conduir.

3. Si puc triar entre fer un trajecte a peu o fer-lo en transport públic, sempre trio fer-lo a peu. M’és igual que faci fred o que trigui el doble. El transport públic no m’agrada.

4. No suporto que em toquin la taula, els calaixos ni l’ordinador de la redacció. M’irrita que em toquin... els objectes del meu lloc de treball i en defenso un ús molt respectuós.

5. M’encanten les cançons dels grups de música infantil. Me’n baixo d’internet, em compro discos i me’ls escolto sovint.

I malgrat que és una collonada, passo el relleu a l’Eloi Aymerich, En Pere Rubí, en Joan Lleonart, En Manuel Cuyàs i en Francesc Ponsa. Si no ho feu, tranquils que no us passarà res dolent.

3 Comments:

At 9:58 a. m., Blogger Joan Lleonart said...

segur que no ens pasarà res dolent... espero que no tingues res de bruixot i no ens passi com les cadenes aquestes (no les noves d'internet) que aguren poc sexe amb 15 anys, crisi economica, caiguda de cabells per tot el cos o altres conyes...

per si de cas de moment t'he apuntat a la llista negra d'aquells que no he de portar mai en cotxe... ni l'oriol ni un GPS que et va dient "giri a la dreta" o " t'has equivocat gira i torna a la carretera"...

 
At 11:53 a. m., Blogger Elisabet said...

la segona raresa l'he viscuda en primera persona! quina ràbia que fas de vegades... que si el retrovisor, que si les voreres... ja riuré jo de tu si algun dia et treus el carnet!!

 
At 1:28 p. m., Blogger Cesc Amat said...

Oriol,
Bé, és una collonada, sí, però fa gràcia, ja n'hi ha hagut varios per exemple que heu comentat això de la obsessió per les portes tancades: el meu cosí, en Guillen també deien el mateix, i a mi també em passa. Apa! records

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home