dijous, de març 09, 2006

Em fa mandra, però en tinc ganes

És dijous a la nit. Són dos quarts de nou i apareix una finestreta de color blau intermitent a la pantalla de l’ordinador. És l’Enric en una conversa de messenger. “- Arribaràs a temps?” Abaixo el cap i deixo anar un “- Pfffffffff!”. Com que no és la primera vegada del dia que sospiro, la meva companya de feina ja em pregunta què cony em passa sense gaire energia. Us ho imagineu, no? “- què et paaaaaaaaaaaassa ara?” Un què et passa poc enèrgic. Un què et passa arrossegat. De fet, qualsevol que em conegui sap que si hagués estat una fatalitat, enlloc de sospirar m’hauria aixecat esperitat de la cadira i hauria fet un cop de puny a la taula. Total. Que l’Eli se’m queda mirant. Em mira i comencem una d’aquelles converses que podríem tirar enregistrada cada vegada que algú dels dos té un sopar fora del Maresme:
- És que tinc un sopar a Barcelona...
- Doncs no hi vagis
- És que hi vull anar, que no ens veiem mai
- Doncs ves-hi
- Però és que cony, no ho puc evitar
- Què?
- Em fa molta mandra
Havíem quedat a les 21.30 al Zurich de Pça Catalunya. A aquesta hora jo agafo el tren a l’estació de Mataró. Arribo una hora més tard. Com sempre, tenen el detall d’esperar-me fent unes cerveses. Anem a buscar restaurant. Amb una mica de sort en trobarem algun que ni sigui modern, ni et posin un plat molt gros amb poca teca, ni et cobrin com si haguessis menjat per un regiment. Ells, que són llicenciats, em pregunten que si he aprovat alguna assignatura més. Jo procuro no respondre. Parlem dels èxits i els fracassos laborals. Dels objectius professionals. De l’última vegada que... I d’aquella professora que ens hauríem... I sempre acabem posant les mateixes anècdotes sobre la taula. Després de sopar, si hi ha temps fem una copa. Ells se’n van cap a casa. Jo cap a la parada del bus nit. Jugo a veure si conec la gent que agafa el mateix autobús que jo. Espero trobar-m’hi alguna maresmenca. Espero no marejar-me ni treure tot el sopar. El proper sopar serà a Mataró. He de triar un bon lloc perquè, la propera vegada, no em costi tant convèncer-los de fer els sopars al Maresme.

3 Comments:

At 6:57 p. m., Blogger enric said...

Amén a tot el que ha comentat en burgada i amén, sobretot, a que el proper sopar serà al maresme. Salut per tothom!

 
At 6:30 p. m., Anonymous Ismael Valls said...

Aquestes trobades amb les mateixes anècdotes i cerveses són les que mantenen una amistat durant temps. No les perdis!
Un petit detall. Segur que a la tornada no vas fer res més? Avui t'he vist sortir de comissaria, hehehe. Ja tindràs una nova anècdota pel proper sopar...

 
At 1:30 p. m., Blogger Elisabet said...

i ahir es va tornar a reproduir un altre cop la conversa... i al final vas tornar a baixar a Barcelona! tens molta més força de voluntat que jo!!!
1petó!!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home