dimecres, d’abril 05, 2006

La penetració de la doctora (WPW II)

Després del comitè de benvinguda, em dirigeixo a una sala d’espera per entrar al quiròfan. Hem arribat puntuals. Són la una. A la una i cinc em fa l’efecte el vàlium. Aconsegueixo relaxar-me fins a un quart de quatre. Dormo. Em desperto. Passen més de dues hores de l’horari previst quan les infermeres del Clínic em diuen: “t’ha arribat l’hora”. I jo penso: “collons!”. M’ho haurien pogut dir menys tràgicament. La doctora em ve a buscar. M’acompanya caminant fins a la taula d’operacions. És guapíssima i dolça. No deu tenir ni trenta anys. Parla un català exòtic. Per l’accent i la fesomia, dedueixo que deu ser dels països de l’est. Sort que els nervis em tenen posseït. Em diu: “despulla’t Oriol”. Sort! Sort! És que juraria que, sense els nervis, evitar segons quines concentracions sanguínies hauria estat impossible. Mentre penso en banalitats com aquestes, m’adono que la doctora em penetra suaument. Malgrat tot, em fa mal. Ha estat la meva primera vegada.