dijous, d’abril 06, 2006

Post de justícia (WPW IV)

Després de la intervenció, una ambulància ens porta cap a l’Hospital de Mataró altra vegada. Estic al llit amb la cama estirada. No la puc moure durant 24 hores. Començo a notar les picors de l’afaitada. I comencen les visites. Les que espero i les que no. Em passa el mateix amb les trucades, els sms i els mails. M’adono que sóc un afortunat. Lluny de voler exhibir la fortuna, el que faig és donar les gràcies a una família i a uns amics que no me’ls mereixo. Des de portar-me s sopar peix al “Bar del Puerto” d’Arenys de Mar fins a l’escorta de la sortida triomfal per la porta de l’Hospital. Moltes gràcies perquè l’ajuda fa falta quan algú la necessita.

D’altra banda, tampoc volia deixar de dir que l’atenció del personal de l’Hospital de Mataró i el del Clínic ha estat excel·lent.

6 Comments:

At 9:54 p. m., Blogger Josep Maria said...

la sort que dius que tens és una resposta clara a la teva forma de ser.
segueix així company!

 
At 12:24 a. m., Blogger Elisabet said...

Saps allò que diuen de "tal faràs, tal trobaràs"? Doncs ja tens el perquè de tot plegat... de vegades es dóna, i de vegades es rep. I si aquesta vegada has rebut, és perquè altres vegades has donat.

Quan he estat jo la que ho he necessitat, també m'has fet costat. Així que, si en el seu dia no t'ho vaig dir, t'ho dic ara: moltíssimes gràcies per tot!

1petó!!

 
At 9:55 a. m., Blogger Joana said...

Quan tinguis un mal dia, recorda tota aquesta gent i amics, no estem sols, ni que de vegades ens ho sembli.
Un altre petonet, afeitadet estàs més maco :).

 
At 12:51 p. m., Anonymous Anònim said...

M'ha agradat molt aquest 'Diari d'una intervenció'.
La vida és una tragicomèdia... I si tens ganes de viure, senzillament, una comèdia!
Aprofita aquests dies de "vacances"... Després et vindran noves sbexcitacions...
Jejeje!
Petons.
Betty.

 
At 2:05 p. m., Anonymous Kiko said...

Tot molt bonic pero enrrecorda't de lo que li has de dir al "tito Juanan".

TVMataró a l'hospital de Mataró.

Salut,

Kiko.

 
At 9:27 a. m., Blogger Nuria Peidro said...

Només dir-te que sabia que tot sortiria bé perquè a tu no et podia anar d'una altre manera. I respecte a la gent que està amb tú, és el millor que pots tenir en els mals moments, el seu suport.
Se t'ha trobat a faltar a la redacció.

Un petó

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home