dissabte, de juny 10, 2006

El pragmatisme i l'Estatut

SÍ. En Zapatero va mentir. Cert. Aquest no és l’Estatut del 30 de setembre. D’acord. Aquest Estatut ha perdut suport durant el seu viatge a Madrid. És veritat. Ens van fer il·lusionar molt i la majoria estem cansats i defraudats. Però una cosa no treu l’altra. S'ha de votar “SÍ” per pragmatisme. Quatre motius:

Votar NO és anar enrera. Catalunya, la locomotora de la reforma estatutària de l’estat, es quedarà encallada al 1979 i, en canvi, la resta d’autonomies aprovaran els estatuts del 2006, el 2007, el 2008... Menteixen els que diuen que ens quedarem igual. Ens quedarem enrera. El nou estatut no és la panacea, però és millor que el vigent.

Només el PP pot votar NO. El No és l’opció dels que no poden aspirar a governar Catalunya. Perquè votar no és renunciar al que ningú discuteix. És negar-se a millorar l’autogovern. Algú podria entendre que un president de la Generalitat que hagués votat NO volgués desenvolupar els avenços del SÍ?

La referència és l’Estatut del 1979. No podem comparar l’Estatut que es duu a referèndum amb l’Estatut del 30 de setembre. L’hem de comparar amb l’Estatut que tenim vigent. Aquest, el que tenim ara, és el que es va negociar amb la resta de l’Estat ara fa 27 anys. Les millores o els retrocessos no són respecte el del 30 de setembre.

El SÍ és l’única garantia de progrés. Ara, només un "SÍ" pot assegurar la millora de l’autogovern català. El SÍ és la seguretat i l’horitzó. El “no” és un futur incert. Amb un nou prcés, ningú pot assegurar un Estatut millorat.

6 Comments:

At 12:07 a. m., Anonymous Anònim said...

Sr. Pragmàtic:
No disposar d'Agència Tributària pròpia ni bilateralitat amb l'Estat per negociar la solidaritat és sinònim de progrés? Continuar lligats a la LOFCA beneficia el nostre finançament? Què passarà amb l'Estatut retallat de la Moncloa quan hi hagin majories absolutes a Madrid? I quan no ens beneficiem dels Fons Europeus? I si es duplica el Fons de Compensació Interterritorial?
Estem interessats a conèixer les teves profundes i acurades reflexions sobre aquestes consideracions.
Francesc i Teresa

 
At 2:41 p. m., Anonymous Sinatra "la veu" said...

Sr. Burgada, amb aquesta declaració de principis els de Montilla el portaran de seguida a qualsevol dels mitjans que dominen.
Una mica més i serà el nou Francino.

 
At 8:12 a. m., Anonymous Josep Pinyol said...

El País Basc s'han fet un fart de dir "no" des de 1978 i encara no hi ha cap "autonomia" que els arribi a la sola de la sabata. Van presentar el "Pla Ibarretxe" i van ser les "Cortes Espanyoles" les que van dir "no", però no veig que vagin enrera. Tot el contrari d'aquí a uns anys tindran un "Conveni Constitucional" directe amb l'Estat que no passarà per les "Cortes Espanyolas" sinó que penjarà directament de la disposició adiccional de la Constitució sobre els "Drets Històrics". A Espanya només respecten els que de debó els planten cara.

 
At 12:02 p. m., Anonymous Anònim said...

SR. Pinyol,

parlar del País Basc com a referent d'autonomia, que vol que li digui... el sistema foral existia molt abans que existís España i de un bon principi ja es va reconeixer aquest sistema com a propi pel PB. Com podem demanar una cosa que no ha existit mai? home, això ja més que nacionalisme es la Icària utópica del segle XIX.
España ens ha respectat, perquè ja tenim el nou Estatut. Per aquells que no ho vulguin veure, els hi recomano l'òptica Casablanca, donen un bon servei i és econòmic.

Apa, Salut!

 
At 10:56 a. m., Blogger Kram said...

Un procés estatutari en plena democràcia és un fenomen amb una vida mínima de 30 anys. Per tant calia que per una guerra entre partits des de la ultima campanya electoral es fiquessin tots en un projecte que no creien?

La reforma d’aquests estatut era feina de la nostre generació, la generació democràtica, llunyana a la transició. Una generació més atrevida, sense pors, sense hipoteques del passat, ni influencies dels alts poders.

Han gastat la nostre opció de crear un país normal i sense complexos i ens haurem de menjar una actualització rutinària i gens ambiciosa del estatut, que simplement serà la renovació de l’hipoteca que varem començar a pagar al 79. No hi ha cap text constitutiu europeu que s’hagi pogut renovar abans de 30 anys i aquesta serà el nostre termini de pagament.

Per mi el pitjor no és la gran retallada, és que m’han pres la oportunitat de lluitar per un estatut ambiciós i acord amb els temps actuals.

 
At 3:30 p. m., Anonymous Carles said...

Per dignitat vaig votar "NO". "NO" no és anar enrere, sinó demostrar que allò que ens donen no és el que demanem.
No vull un Estatut(et) retallat encara que representi obtenir millores pel meu país (s'hauria de veure, però), sinó el que el Parlament, que representa el Poble de Catalunya, demana.
El problema no és que Zapatero menteixi o no. El que ha fet ha estat totalment previsible. El problema és que els catalans tenim una classe política catalana incompetent i incapaç de defensar les seves idees (hem de suposar que l'Estatut del 30 de setembre se'l creien, els del PSC-PSOE, CIU i IC). El problema és que la propia societat està malalta i ha cregut el discurs dels polítics. Votar "NO" implicava que guanyava el PP? Votar "SI" era que guanyés Catalunya? La gent s'ho ha cregut, quina decepció.
Però deixem-nos d'estupideses, d'aquí quatre anys, amb el nou Estatut(et) Catalunya haurà millorat. Recordarem d'aquí 4 anys com estem ara? Dels periodistes dependrà que recordem una cosa o altra. Estem des de fa uns quants anys vivient "1984" d'Orwell. Ens faran creure el que vulguin que creguem.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home