Mis amigos son unos malhechores

Em diu que té una reunió amb algú important. Que després em truca i m’ho explica. I després, arriba i només m’explica que ha tingut la reunió. Pregunto insistentment que què n’ha tret. M’insinua que una nova feina. Però malgrat la meva insistència es tanca en banda. No vol dir-me res fins el divendres al vespre. Feia temps que havíem quedat per dinar, però al final va voler canviar-ho per un sopar. Divendres al migdia em truca un altre amic i em pregunta si ja sé que a un company nostre li han donat feina a les altes esferes. Truco al company comú, que continua negant-se a confirmar-me res. Al vespre, em passa a buscar per la feina. Anem a sopar plegats i espero que em reveli el què de la reunió. Quan arribem al restaurant, sobren les explicacions. *Evidentment, començo a lligar caps. Em recorden que tinc uns amics que no me’ls mereixo. Els porus em vessen felicitat. Em demanen unes paraules que no tinc. I ara, que ja ha reposat la sorpresa, penso que –amb un parell de copetes de més- els hauria pogut cantar això d’en Joan Manuel Serrat:

Mis amigos son unos malhechores

convictos de atrapar sueños al vuelo
que aplauden cuando el sol se trepa al cielo
y me abren su Corazón como las flores.

Mis amigos son sueños imprevistos
que buscan sus piedras filosofales,
rodando por sórdidos arrabales
donde bajan los Dioses sin ser vistos.

Mis amigos son gente cumplidora
que acuden cuando saben que yo espero.
si les roza la muerte disimulan,
para ellos la amistad es lo primero

Moltes gràcies

*Dedicat