dijous, d’agost 20, 2009

Vacances (Catalunya Sud): Incursió aragonesa

L'avantatge de no tenir una ruta és poder fer la ruta que et doni la realíssima gana -en celebrada expressió de l'alcalde Baron- en el moment que convingui; fem un trip in progress, que dirien els moderns. Només tenim un límit: el dijous al vespre hem de ser a casa. Però fora d'això disposem d'un eixerit i displicent Twingo, un conductor amb ganes de fer quilòmetres i un copilot amb ganes d'actuar com un eixelebrat. Via Facebook, l'amic Joan Safont se'n dóna compte que estem sopant a Gandesa i ens proposa la següent juguesca: travessar pràcticament tot l'Aragó i plantar-nos a Torrijo del Campo, prop de Teruel, d'on prové la seva família i on estiueja de tota la vida. Doncs tal dit tal fet. Després de visitar l'estàtic i avorridot museu sobre la batalla de l'Ebre a la capital de la Terra Alta, ens endinsem al país veí fent parada primer a Vallderoures, d'on no marxem tranquils fins que localitzem -oh, miracle!- un venedor de cupons i una dona gran que la fan petar en la llengua autòctona de la Franja. Escenes majestuoses dels camps encara verds que es van tornant grocs i finalment d'un ocre ben àrid ens acompanyen fins que cap a les nou del vespre aterrem a Torrijo, on som rebuts i saludats per tots i cadascun dels veïns. L'escena amb bicicletes aprofitant els darrers ratjos de sol a "lo Verano Azul" val ben bé la pallissa de cotxe. Ja a la casa dels Safont-Plumed (aquest és el cognom aragonès) compartim taula amb els embotits de gust contundent propis d'aquesta terra que ens acull durant unes quantes hores, de forma imprevista. Després encara hi ha temps per compartir quatre impressions a la penya corresponent. Ves qui ho havia de dir que acabaríem a l'Aragó!


1 Comments:

At 12:49 p. m., Blogger pere pascual "pic" said...

Potser l'any vinent haurem de fer una estada conjunta a les magnífiques terres d'aquest Aragó desconegut.
Jo cada any descanso al poble on va nèixer la meva dona , Monreal del Campo, que és troba just al costat de Torrijo, a 4 Km bons de passejar, i et puc garantir que és una zona plena d'indrets que paguen la pena.
Per cert , i com a curiositat , saps que per aquí els nans ( que surten per les festes ) els porten els "quintos"i van amb vares amb les que persegueixen quitxalla, i molt especialment a les "mozas".
Que els embutits de la zona ( pernil i xoriço excel·lents ) et siguin propicis.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home