dilluns, de maig 31, 2010

He fet d'antiavalots. I què?


Els Mossos d'Esquadra van convidar vint i tants periodistes a vestir-se d'antiavalots i a enfrontar-se amb una colla de manifestants en un camp d'entrenament. Els manifestants eren els Mossos de debò. Va ser una maniobra d'acostament entre periodistes i policies.

Diversos sectors del periodisme ho han criticat. Insinuen que a partir d'ara s'informarà amb servilisme, i asseguren que l'exercici va ser una burla per als professionals que alguna vegada han estat agredits pels Mossos d'Esquadra en una manifestació. Aquest és, en realitat, un discurs molt fàcil però poc rigorós i menys argumentat. És un prejudici de l'actuació dels periodistes en el futur. De criticar un hipotètic servilisme dels mitjans amb la Policia, ja en tindrem temps si efectivament és que és així. A més, la crítica és absurda. Només cal fer memòria per entendre-ho.

En aquella trobada hi van participar periodistes i mitjans que han explicat els excessos dels antiavalots. Que s'han plantat a les portes de la Generalitat contra les agressions als periodistes. Que han donat a conèixer les denúncies i condemnes als mossos que han negligit. Quan això passa, s'ha d'explicar. Cal fer-ho amb més energia que mai quan els atacs són contra els informadors, perquè el marge d'impunitat creix sense la seva presència.  Així ho van fer molts dels periodistes i mitjans que van assistir a la trobada amb la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra. Amb aquests antecedents, podem estar tranquils. Un anàlisi seriós de qualsevol mitjà de comunicació no es fa amb només una notícia.

Un periodista que vol fer la feina amb honestedat s'ha d'acostar al màxim a la realitat que vol convertir en notícia. I quan ho fa, sap que tot allò que li ensenyen, sempre, és una part interessada. Això ho sap tothom que es dedica a aquest ofici. O és que un periodista partidari del 'No a la Guerra' no pot anar convidat a un esmorzar del PP? És per això que no entenc que les crítiques es facin des del propi gremi.

D'altra banda, és probable que darrere les crítiques als periodistes només hi hagi animadversió irracional per la policia nacional de Catalunya. Si no tinguéssim antiavalots, els hauríem de crear. Són impopulars però necessaris per a un país que vol una policia pròpia. Ens fem un flac favor si només en parlem malament. Cal explicar els errors, però ens equivoquem si no n'expliquem els encerts.