dilluns, de setembre 07, 2015

El Dr. Sànchez i un fals fracàs

A risc de quedar com un nostàlgic, poso aquí sota una informació publicada fa quatre anys quan treballava a l'ACN amb personatges de la talla humana i professional d'en Lluís Vilaró i en Guillem Sànchez, entre molts d'altres. Ells dos eren el nucli dur de la secció de Societat. En Guillem -ara, el Dr. Sànchez- va signar aquesta peça. Un reportatge que inclou totes les parts i que ja adverteix sobre les primeres reaccions violentes dels "top manta". Apostàvem per una agenda pròpia, per descobrir o redescobrir temes i enfocaments. Llavors, d'això dels senegalesos no en parlava ningú. Ara, el tema ocupa moltes pàgines i molts minuts. Com que no ens el va publicar ningú, aquest és un dels reportatges que vam incloure a la llista dels fracassos. Vist amb perspectiva, està clar que ens vam equivocar amb el diagnòstic. Tot això ho explico perquè em dóna la gana elogiar gent com en Guillem, en Lluís i la resta de l'equip d'aquella etapa professional. Aquesta història em serveix d'excusa. En saben molt.

-------------------------------------------

05.04.2011
La desesperació dels 'top manta' senegalesos desferma la seva violència contra la policia

La Guàrdia Urbana intervé més de 150 farcells de venda il·legal cada dia a Barcelona

SANCHEZ, GUILLEM - ACN · ID 607129
Barcelona (ACN).- La Guàrdia Urbana va dur a terme l'any passat 60.785 intervencions de material de venedors ambulants il·legals a Barcelona. Més de 150 cada dia. No tots els venedors 'top manta' van mostrar-se pacífics. Els cossos policials veuen preocupats com el col·lectiu d'ambulants senegalesos ha començat a plantar cara i ja s'han donat casos de baralles entre agents i venedors. Durant la seva fugida desesperada han acabat, a més, lesionant alguns ciutadans. L'ambulant Mbaye recorda que la venda il·legal és l'únic mitjà de subsistència que tenen i el representant dels senegalesos catalans alerta que les màfies de la droga i la prostitució sovint tempten els seus compatriotes amb el "diner fàcil".

El dimecres 30 de març la Guàrdia Urbana va registrar un nou cas d'una persona ferida en ser envestida per un venedor ambulant que corria per evitar que el seu material fos intervingut. Aquesta vegada va ser a Passeig de Gràcia, a l'alçada del carrer Aragó, una dona de 61 anys va caure a terra i es va trencar una cama.

Les víctimes fortuïtes que han estat colpejades involuntàriament per una desbandada de venedors ambulants són encara poques. Però la fortalesa dels corredors i la desesperació creixent amb què corren, fan témer que aquestes topades fortuïtes poden repetir-se.

Els venedors 'top manta' senegalesos


A Catalunya hi ha 21.134 senegalesos, segons dades de la Generalitat. La majoria dels venedors ambulants il·legals es troben en situació irregular. El secretari de l'Associació Catalana de Residents Senegalesos, Omar Diatta, té 33 anys i coneix bé els seus compatriotes que venen en 'top manta'. Calcula que hi ha uns 10.000 senegalesos a Barcelona, però tampoc no sap quants d'aquests són ambulants. Ni la Guàrdia Urbana sap una xifra exacta. De fet, els mateixos integrants del col·lectiu tampoc no saben quants són.

Els venedors de 'top manta' senegalesos s'ubiquen sempre al final de les Rambles, al Passeig de Gràcia, al moll de la Fusta i a la Barceloneta. Quan fa sol, es desplacen en tren a altres ciutats de la costa. La imatge d'un grup d'uns deu homes d'ètnia africana venent bosses de mà per a dona, carteres falsificades o ulleres de sol de poca fiabilitat contra els raigs solars és ja habitual per a molts ciutadans.

Si qualsevol d'aquests ciutadans que s'han acostumat a veure'ls parés atenció als petits detalls, s'adonaria que són francament reveladors. Mantenen les cordes del farcell ben tibades, els braços en tensió i els ulls es mouen sense descans. Estan en estat d'alerta, preparats per arrencar a córrer quan detectin el menor senyal que la policia és a prop. Cada dia estan més ben organitzats. Compten amb vigilants distribuïts pels vols que els avisen telefònicament quan han de començar la fuga.

Sempre busquen les boques del metro. Saben que la Guàrdia Urbana no seguirà la persecució allà a dins. "Les nostres actuacions sempre tenen lloc en condicions de seguretat", explica l'inspector Ángel Santos. La Guàrdia Urbana destina nombroses unitats a controlar aquesta venda il·legal, tant agents de paisà com uniformats, però les coses s'estan complicant de mica en mica. Intervenir i confiscar el gènere no acaba amb la problemàtica, només posa més contra les cordes els venedors.

Homes desesperats que comencen a ser violents 


"A vegades els hem seguit a l'andana del metro. Baixen a la via i són capaços d'amagar-se en els túnels. Una vegada ens van fer fora amb pedres de les que van trobar als rails", recorda el caporal de la Guàrdia Urbana Mariano Morilla. "Ja coneixen els nostres vehicles de paisà i el seu grau d'alerta creix dia a dia", explica l'agent Toni Raya. Tots dos porten temps empaitant els 'top manta'.

Diuen que ara cal més mà esquerra que mai. Intenten sorprendre'ls de paisà, fer les intervencions amb el major nombre d'agents possible i, sobretot, no aixecar una desbandada que posi en risc la seguretat dels ciutadans, la dels agents i la dels mateixos ambulants. No és gens fàcil. Fa poques setmanes un venedor i un agent van acabar la persecució en una baralla que els va fer caure a tots dos sobre el capó d'un cotxe que circulava per Via Laietana.

L'inspector Ángel Santos atribueix les seves reaccions a "la pressió que s'exerceix sobre aquest col·lectiu a tota Barcelona". S'ha elevat molt "la quantitat de material intervingut". El cap es mostra molt comprensiu, "estan molt nerviosos perquè perdre el material que han comprat els posa contra les cordes, reaccionen amb més violència només per evitar la confiscació".

Diatta diu que sempre que se'ls troba s'acosta a parlar-hi. Els aconsella buscar-se la vida d'altres maneres. Els adverteix que no plantin cara en cap cas als agents de l'autoritat. Però també els disculpa. Sap que aquest és "l'únic mitjà de subsistència" que han trobat, que ho deixarien "immediatament" si trobessin una feina legal. El secretari de l'ACRS alerta, a més, que les màfies de la prostitució i la droga sovint tempten els seus compatriotes perquè treballin per ells. "Els ofereixen diner fàcil i una persona que no té res acaba perdent la seva dignitat", adverteix preocupat.

Qui són?

El secretari arronsa una mica les celles quan se li demana un perfil del venedor senegalès. Però dóna alguns detalls prou precisos. La majoria eren comerciants a Senegal, però també hi ha gent "amb formació universitària" entre ells. Són homes d'ètnia wòlof i tenen entre 20 i 30 anys. Viuen llogant habitacions en cases d'amics o directament en cases ocupades.

L'inspector Santos completa el retrat afegint que són alts i de complexió fibrada. Són capaços de carregar-se el farcell a l'esquena, ple de material, "i de córrer a gran velocitat". El seu periple fins aquí a Barcelona ha estat "ple de penúries".

Sobreviuen amb uns 200 euros al mes que no sempre aconsegueixen. Dels beneficis que treuen de la venda cal descomptar els diners que els han deixat per comprar el material en les botigues de xinesos, que inclús els hi venen la manta amb els cordills per fer el farcell. "Es gasten 3 o 4 euros per cada trucada d'uns 20 min des dels locutoris", diu Diatta. Alguns només truquen un cop al mes, però d'altres necessiten contactar amb la família "més sovint". Defugen sempre que poden els menjadors socials, "el senegalès vol menjar arròs des de l'1 de gener fins al 31 de desembre".

El drama que amaga la 'manta'


Fa set anys a Touba un jove senegalès va perdre l'esperança. N'estava "fins als collons de no tenir res". S'havia casat no feia massa i per dins el rosegava la certesa que no se'n sortiria. Provant d'enganyar un destí que creia escrit, va marxar a treballar durant dos anys a Mauritània, i en una aposta que ridiculitza les que tenen lloc als casinos, s'ho va gastar tot en una pastera per arribar fins a Gran Canària. Des del 2005 és a Barcelona, encara no ha trobat feina i s'ha fet venedor ambulant al Passeig de Gràcia. Mbaye té 28 anys, en fa més de 7 que no veu la seva dona i ha estat l'escollit pel col·lectiu de venedors senegalesos per donar la seva versió del conflicte a l'ACN.

Reaccionen els venedors ambulants senegalesos cada cop amb més violència? "No és veritat", respon una mica molest. "No és veritat", insisteix. Després s'ho repensa uns instants i mira d'explicar què senten quan els sorprenen agents de la Guàrdia Urbana. "A vegades t'enxampen, entregues tot el que tens i te'n vas amb les mans buides", però "altres vegades notes dins teu una força que no et deixa acceptar-ho, et fa massa ràbia tornar a perdre-ho tot, i no te'n vas".

"Més por que un ocell engabiat"

Mbaye surt cada dia de casa amb la por al cos. Si l'agafa la Guàrdia Urbana perdrà tot el material que ha comprat a les botigues de xinesos i haurà de començar de zero. Aquest mes ja ho ha perdut tot dues vegades i les vendes són escasses. Tant com per no poder dinar cada dia, com per no saber fins al final de cada mes si arribarà per pagar el lloguer de l'habitació, com per no poder trucar als seus pares i la seva dona tant com el cor li demana. "Com estaries tu si sortissis cada dia amb la possibilitat de perdre-ho tot si et sorprèn la policia? Estaries espantat, més que un ocell engabiat".

"No robarem mai"


El seu somni és trobar una feina i començar a llaurar-se la vida que persegueix des de fa més de set anys, des que va deixar la seva dona al Senegal. Diu que per enfonsat que estigui "no robarà mai", ni tampoc "cap dels seus compatriotes". Tampoc no es rendirà i guanyarà diner fàcil amb activitats il·legals, no vol "molt diner de cop", ni vol els diners "dels altres", només vol el que li pertoqui per qualsevol feina, guanyar-lo "poc a poc",

Després de sis anys sap bé que la venda ambulant no és legal, "però no em queda cap altra sortida per guanyar diners". No té papers, no té cap feina. Espera que aquesta entrevista serveixi per tornar una mica de tranquil·litat al carrer, on estan condemnats a conviure venedors i policies. Perquè uns no poden deixar de vendre i els altres no poden deixar de perseguir-los.