Els nervis de l'Eli

Buenazz-e-nochezz. Ens diuen al turc del carrer Churruca de Mataró. Hi anem sovint. Sempre repetim la mateixa cerimònia. Després de la salutació cordial amb una fonètica al més pur estil del “primo Lary” –aquella sèrie de TV que em sembla que feien anys enrera a Canal +)- se’ns acosta un cambrer somrient que ens ve a col·locar aquells paperets que es posen sobre la taula on hi ha escrit el “bon profit” amb tots els idiomes. És típic. Suposo que aquest va ser, ara ja fa uns quants anys, el primer símptoma de la globalització. Doncs després de col·locar el paperet, diem al cambrer que, com sempre, només prendrem dues claretes. I després, el cambrer ens castiga i ens retira el paper, però ho fa sempre amb aquell somriure. Mai se li esborra de la cara. Potser és família d’en Toni Cabré. Després ens porta la clara. I, com sempre, ens decidim a demanar unes braves. Com sempre, primer ens porten les patates i, després, li hem d’explicar que braves vol dir amb salsa picant. Amable, amb el somriure de Toni Cabré, ens porta la salsa. Ho fem sovint. Avui però, l’Eli Solsona estava nerviosa. Això no passa gaire sovint. Es mirava el rellotge i no m’escoltava. Amb el peu, feia com si toqués la bateria, però al bar no hi havia cap instrument. Estava nerviosa. Hem marxat del bar turc. El cambrer ens ha dit que muchazz-e-grazziazz. I l’Eli se n’ha anat corrent cap a casa seva. Volia mirar per la finestra.

Organització d'empreses periodístiques

ANGOIXA. 4 PSIQ Malestar profund, alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d'un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent.

ANGOIXA. 5 ACDE Marçal Sintes. Organització d'Empreses Periodístiques. Rendiment de l'Actiu. Rendiment del Passiu. Balanç actiu dinàmic. Valor nominal de les accions...

an_goi_xa.

Meme hàbits poc habituals

Malgrat que en Francesc Amat fa unes observacions molt encertades sobre això dels memes, em fa còmplice d'aquesta collonada quan em demana que continui la cadena. I jo, malgrat que comparteixo les seves observacions, també continuo el puto meme aquest. També l'Oriol Rodríguez m'envia la cadena que ara continuo. Hàbits poc habituals i rareses. Allà van!

1. Obsessió per les portes tancades. Les portes obertes em posen nerviós.

2. Critico, quasi sempre en veu alta, la manera de conduir dels que em porten de paquet al cotxe. I si. Ho faig sense tenir el carnet de conduir.

3. Si puc triar entre fer un trajecte a peu o fer-lo en transport públic, sempre trio fer-lo a peu. M’és igual que faci fred o que trigui el doble. El transport públic no m’agrada.

4. No suporto que em toquin la taula, els calaixos ni l’ordinador de la redacció. M’irrita que em toquin... els objectes del meu lloc de treball i en defenso un ús molt respectuós.

5. M’encanten les cançons dels grups de música infantil. Me’n baixo d’internet, em compro discos i me’ls escolto sovint.

I malgrat que és una collonada, passo el relleu a l’Eloi Aymerich, En Pere Rubí, en Joan Lleonart, En Manuel Cuyàs i en Francesc Ponsa. Si no ho feu, tranquils que no us passarà res dolent.