Si CiU governés, “ho tindria molt difícil per concertar escoles que segreguin nens i nenes”. Difícil, però no impossible. El conseller Maragall ho ha dit en declaracions a l’ACN, l’única agència que l’ha entrevistat l’endemà de l’aprovació de la LEC.
El Govern. La Llei s’ha aprovat amb l’oposició dels sindicats de la pública. Però això només és una broma si es té en compte que la Llei ha provocat la primera fractura legislativa del govern d’Entesa. Els dos socis majoritaris han claudicat a les pressions d’Unió per garantir-se el suport de CiU. Han optat per deixar de banda el partit petit. Lleig. Feia falta una decisió valenta. Una decisió difícil, però no impossible.
Les escoles. No calia fer cap revolució. No feia falta carregar-se els concerts amb les 16 escoles de l’Opus, que reben 18 MEUR i separen nens i nenes. Però era una gran oportunitat per evitar que, l’endemà de la LEC, algú pogués interpretar l’opció d’establir nous concerts amb centres retrògrads i classistes. Està molt bé que els agradi aquest model, però les festes exclusives i casposes no les hauria de pagar un govern progressista. Si volen caspa, que se la paguin. Ni difícil, ni impossible.
El futur. La LEC ha de ser “una Llei de país”. Amb una vida llarga i estable. I aquí és on el Govern ha ensenyat la seva debilitat. Un Govern dèbil perquè la foto política de la Llei ha estat per al cap de l’oposició. Perquè el PSC ha preferit Artur Mas. L’ha preferit amb l’argument de la Llei de país. Però el retrat és el d’un Govern incapaç de posar-se d’acord amb una llei fonamental. Incapaç perquè ningú sap què passarà en la propera cita amb les urnes. Seria inexplicable que un govern CiU-PSC canviés una llei d’aprovació recent com la LEC. És per això que el PSC ha estat insolidari, però responsable. Sociovergència: Difícil? Impossible?
Foto: ACN
Si CiU governés, “ho tindria molt difícil per concertar escoles que segreguin nens i nenes”. Difícil, però no impossible. El conseller Maragall ho ha dit en declaracions a l’ACN, l’única agència que l’ha entrevistat l’endemà de l’aprovació de la LEC.
El Govern. La Llei s’ha aprovat amb l’oposició dels sindicats de la pública. Però això només és una broma si es té en compte que la Llei ha provocat la primera fractura legislativa del govern d’Entesa. Els dos socis majoritaris han claudicat a les pressions d’Unió per garantir-se el suport de CiU. Han optat per deixar de banda el partit petit. Lleig. Feia falta una decisió valenta. Una decisió difícil, però no impossible.
Les escoles. No calia fer cap revolució. No feia falta carregar-se els concerts amb les 16 escoles de l’Opus, que reben 18 MEUR i separen nens i nenes. Però era una gran oportunitat per evitar que, l’endemà de la LEC, algú pogués interpretar l’opció d’establir nous concerts amb centres retrògrads i classistes. Està molt bé que els agradi aquest model, però les festes exclusives i casposes no les hauria de pagar un govern progressista. Si volen caspa, que se la paguin. Ni difícil, ni impossible.
El futur. La LEC ha de ser “una Llei de país”. Amb una vida llarga i estable. I aquí és on el Govern ha ensenyat la seva debilitat. Un Govern dèbil perquè la foto política de la Llei ha estat per al cap de l’oposició. Perquè el PSC ha preferit Artur Mas. L’ha preferit amb l’argument de la Llei de país. Però el retrat és el d’un Govern incapaç de posar-se d’acord amb una llei fonamental. Incapaç perquè ningú sap què passarà en la propera cita amb les urnes. Seria inexplicable que un govern CiU-PSC canviés una llei d’aprovació recent com la LEC. És per això que el PSC ha estat insolidari, però responsable. Sociovergència: Difícil? Impossible?
Foto: ACN
Comentaris