dimarts, d’octubre 06, 2009

Matrimoni de conveniència: TVM I MDTV



M'arriba amb sorpresa i m'entristeix la notícia del casament de TVM i MDTV. Fa un any que vaig plegar de TVM i encara en parlo –sense que ningú m'hagi donat permís per fer-ho- amb la primera persona del plural. Allà hi he passat les emocions més fortes, i això queda. Me la sento una mica meva, i no en sóc l'únic. Això forma part del seu èxit. Ser un patrimoni comú. Precisament perquè fa un any que vaig abandonar el projecte, he estat fent memòria. I crec que fer memòria en moments com aquests serveix per poder interpretar millor per què s'ha arribat a prendre una decisió com aquesta.

Alguns matisos sobre el que se n'ha dit
D'entrada, d'aquesta història no se'n pot parlar fent-nos creure que es tracta d'un enamorament. És un matrimoni de conveniència, i negar-ho o obviar-ho ho trobaria cínic. Tampoc crec que es pugui parlar de fusió. L'únic que es fusiona és una part de les respectives plantilles. Tècnicament estem davant d'una absorció. TVM perdrà la llicència i tancarà per integrar-se en un projecte públic que canviarà de marca i de gestió. D'altra banda, des dels bancs de l'oposició, amb poca intel·ligència i amb l'única voluntat de carregar contra el govern, han posat en entredit els periodistes que treballin pel nou mitjà públic. Jo també sóc un empleat d'una empresa pública, i actuo amb criteris professionals. Ningú de l'equip d'en Jaume Puig canviarà la manera d'informar. Insinuar-ho és qüestionar la seva professionalitat, no pas un atac a l'alcalde Baron. Són consideracions que formen part de la propaganda i de la batalla política entorn de l'absorció. Dit això, el realment significatiu per entendre aquesta història és la suposada oportunitat de la TDT i l'ànsia de l'Ajuntament per impulsar un canal propi. Una aposta que es fa realitat ara fa, només, dos anys.

MDTV: Un error fonamental
Res té sentit després del naixement de MDTV. No en té perquè l'error és fonamental. Aquest canal no s'hauria d'haver creat mai. De televisió, ja n'hi havia una. Privada. Sí. De servei públic. També. Amb dificultats econòmiques des de sempre. Cert. Per això, quan he tingut l'ocasió de parlar-ne, he defensat l'opció del consorci privat-públic amb una única llicència privada, de titularitat del Col·lectiu de Mitjans Audiovisuals de Mataró (TVM), i gestionada per una societat amb participació i aportació econòmica de l'administració. Amb els mecanismes fiscalitzadors necessaris, la passió i bagatge de TVM, i la millora de la gestió pertinent quan es tracta de gastar diner públic. Tot el que passa a partir que es descarta aquesta opció és un seguit de despropòsits. Quan la iniciativa privada arrisca per fer un servei públic, se l'ha d'ajudar. Si el servei és bo, el consorci privat-públic és sempre millor: administració més aprimada i menys despesa pública. Llavors, l'argument per rebutjar el consorci privat-públic era legal. Ara sí que es poden sumar esforços, però fa dos anys la llei no ho permetia. Això xoca si es té en compte que el marc legal no ha canviat. El temps ha demostrat que la Llei no hi tenia res a veure. Sigui com sigui, el que va quedar clar és que legítimament i legal, l'Ajuntament va voler impulsar un canal de TDT propi. Davant d'això, TVM va optar per mantenir el model, però amb una aposta empresarial que permetés fer-se un lloc al mercat al marge del suport econòmic de l'Ajuntament. I aquí em recordaran que, durant el mandat de l'alcalde Baron, s'han invertit diners públics a TVM directament o indirecta. I això és cert, però també és veritat que aquesta inversió no podia ser eterna per motius evidents. L'Ajuntament de Mataró va fer una aposta per crear un canal públic. No hauria tingut solta ni volta que l'administració invertís o mantingués dues televisions. I aquest és el problema.

L'aposta de Maresme Digital TV
Dos anys després del naixement del canal públic, el resultat és decebedor. En tot això que ara es demostra estratègicament equivocat, hi vaig insistir molt quan encara érem a temps d'evitar-ho. Els mitjans de comunicació es creen per comunicar. L'important és el que es diu, i no les multiplataformes ni les altes definicions. A MDTV només s'ha fet gala de la tecnologia, i està clar que ha estat un error. Podríem discutir sobre si una TV de proximitat ha de ser un projecte polític però, en qualsevol cas, no és un projecte tecnològic. És un projecte periodístic. La producció dels continguts, encarregada majoritàriament a Lavínia, ha estat menys que funcionarial. Sense passió, estima, intenció ni inquietud. Amb un relat inconnex i incapaç de generar identitat. Això, a banda dels 'duros a quatre peles' d'aquesta productora. Que algú es fixi en els compromisos adquirits en concurs públic i els compari amb el que realment han fet. És com el joc de les set diferències. La gran aposta va ser una Xarxa Audiovisual del Maresme (XAM). Els responsables del canal van distribuir equips d'enregistrament i edició de vídeo a les emissores de ràdio públiques i, en el seu defecte, als departaments de premsa dels ajuntaments. Una ràdio amb dos empleats no pot fer ràdio i televisió. Una 'idea de bomber' assumida i esbombada amb un optimisme ingenu. I sobre el departaments de premsa... és obvi que les fonts no poden ser art i part. Ni contrast, ni rigor, ni independència. També es va demostrar inviable. Sobre el pastís publicitari, era evident que estava esgotat. Els dos milions d'euros que s'han abocat a MDTV no han servit per a res. D'acord que era una aposta que ha estat molt cara, innecessària i injustificable, però hauria pogut funcionar i, en canvi, no ha estat així. En el terreny més estricament polític, s'ha demostrat que ni motor econòmic ni revulsiu de la indústria audiovisual local. Pràcticament tota la producció se l'ha endut el monstre Lavínia, que és una multinacional; i l'altre efecte ha estat el tancament de la televisió local que ja existia. En el terreny tècnicoprofessional, MDTV no ha sabut seduir la seva audiència potencial i ha perdut ajuntaments consorciats enlloc d'afegir-ne. Un balanç gens engrescador. Es tracta d'un desencert polític, però també d'una incapacitat professional per liderar el projecte. 'Em fa por quan els periodistes diuen que no és bo que hi hagi més mitjans de comunicació', em van tirar en cara després d'advertir que més mitjans no és igual a més i millor periodisme. Em deien que era 'jove, ingenu i poc objectiu'. Potser era cert, però tenia raó.

L’aposta de TVM
El model de TVM ha estat víctima de la pitjor conjuntura possible. Quan vaig tenir-ne ocasió, em vaig prendre la llicència de definir aquest model. 'Un model d'idealisme pragmàtic, amb estima pel que és nostre, amb esperit crític, rigor i contrast. Fet des de la distància necessària i amb la passió imprescindible. Amb pluralitat i pluralisme. Ideològicament independent –que no neutral-, i que no fa informació per fer diners, sinó diners per fer informació. Des del sector privat però amb vocació pública'. Mataró té un deute amb TVM, i només se li pot respondre amb gratitud. Però aquest model de TV no ha resistit un còctel letal de bufetades. Una regularització de la televisió local feta d'esquenes al mercat i a les diverses realitats territorials, amb unes exigències especialment inassumibles per les cadenes del 'model TVM'. Vaig tenir l'oportunitat de retreure-li al conseller Tresserras, i em va contestar que 'TVM s'havia presentat a un concurs i havia contret uns compromisos'. Òbviament! O això, o plegar. No hi havia més opcions. A l'imperatiu de la TDT s'hi ha de sumar una crisi econòmica bestial i, també, la irrupció de la república per competir sobre una necessitat ja coberta des del sector privat. I aquí, la pregunta és si tot això s'hauria pogut gestionar millor. I segur que sí. Sempre. Però a TVM no hi ha hagut mai empresaris ni res que se li pugui assemblar. TVM és bàsicament un projecte periodístic i no un d'empresarial. De fer d'empresa no se n'ha sabut mai, i l'Ajuntament va perdre l'oportunitat d'implicar-s'hi i ajudar a millorar-ne la gestió. Però alerta. Que ningú oblidi que l'única audiència i cartera de clients d'aquest nou projecte l'aporta TVM. Sobre això, no se'ls pot donar gaire lliçons. Tot el contrari: prenguin nota. El repte era difícil, la realitat ha estat tossuda, i les complicitats s'han demostrat desorientades. Almenys, calia intentar-ho.

Una decisió difícil, definitiva i valenta
Aquí s'hi ha arribat per falta de visió i excés d'ambició per part del govern. S'hauria pogut evitar una exagerada despesa econòmica i energètica. Quedi clar que ho penso així. Però arribats a aquest moment, i després de tants errors, feia falta una decisió difícil, definitiva i valenta. Fer convergir els dos projectes en un de sol, ho ha estat. Tot i això, no puc dir que sigui la meva opció preferida. Les apostes han fracassat. Tornar enrere és impossible, i creure que MDTV podria abaixar la persiana és ser ingenu. És per això que qui l'abaixarà és TVM. La decisió l'han pres els qui tenen la legitimitat i l'autoritat per prendre-la, i això és inqüestionable. Ara, tot el suport al govern, a en Jaume Puig i a l'equip de TVM, i també a la resta que formin part del projecte. Aquesta TV que és a punt de començar a emetre serà l'única TV, i serà la nostra. La meva.


Dels companys periodistes n'han parlat Joan Salicrú i Saül Gordillo. En Pere Pascual, company de TVM, també ha fet un apunt.