Vaig començar a treballar a l'Agència Catalana de Notícies l'octubre de l'any 2008. Els primers dies, en Saül em va enviar a la seu central, que estava a Girona. Quan vaig entrar, puntual a les vuit del matí, a les dependències de Jaume I, vaig tenir la impressió d'entrar en una gestoria. De fet, podria haver estat una gestoria o les oficines de qualsevol altre negoci. Amb horaris. Sense divisió temàtica ni referents externs per a cadascun dels àmbits de la informació. Amb una redacció plana i dependent de només un comandament al matí i d'un altre a la tarda. Amb una comunicació fonamentalment basada en converses de messenger. Amb un funcionament subordinat als capricis d'alguns clients i moltes feines fetes per encàrrec. Amb uns redactors sovint valorats en funció del número de notícies escrites. Amb unes previsions amb un impacte relatiu en els mitjans comarcals i resignat a les columnes de breus de pocs diaris nacionals.
Ara, vaig a treballar cada dia a la nova seu central que l'Agència té a la Via Laietana , a Barcelona, que és la capital del país. Qualsevol que hi entri pot veure clarament que es tracta d'una empresa que treballa per als mitjans de comunicació. Aquella munió plana de periodistes s'ha dividit en petits equips comandats per professionals de la casa, que funcionen amb molta independència i que també tenen una agenda informativa pròpia. Amb periodistes... sense horari ni calendari. Amb referents clars per a cada àrea i especialistes per a cadascun dels temes. On els recursos es gestionen amb criteri d'agència, pensant en el màxim rendiment i servei en cadascuna de les cobertures i obviant els interessos particulars. Amb vocació d'exportar la realitat local a l'àmbit nacional. Amb uns redactors valorats en funció de la iniciativa, l'empenta i el compromís. I, sobretot, amb unes previsions que tenen impacte nacional.
Recordo les resistències a l'aposta decidida pel servei de vídeo. Recordo els que ens advertien que perdríem clients si deixàvem de cobrir totes les inauguracions de llambordes de tot el país. Recordo els que, sense més arguments, ens criticaven la joventut. Recordo , en definitiva, els que ens miraven amb cara de dir "esteu bojos".
I també recordo la primera portada a El Periódico. El primer TN Comarques que vam obrir. I els primers vídeos a TVE, la Sexta, T5 i A3. La primera portada a un diari de Madrid. Els desplegaments per la gran nevada, l'atropellament de Castelldefels, l'incendi d'Horta, la visita del Papa, l'Estatut, les exclusives de Brussel·les i l'aposta decidida per la informació cultural. La triplicació de la facturació i l'augment d'un 20% dels consums. Tot això és el resultat d'una direcció intuïtiva i ambiciosa que ha convertit una gestoria en l'Agència nacional. Gràcies, Saül!
Comentaris