divendres, d’agost 05, 2011

Rutina d'estiu I. Molts despertadors i poques cantonades.

El despertadors sonen a les 3.35. No sé anar a dormir aviat. Si he fet cinc hores de son, em desperto puntual. Si no, mandrejo  una mica. Ho faig fins que es disparen, per segona vegada, les alarmes del rellotge de la tauleta de nit, el Nokia i la BlackBerry. Tres. Perquè se m’enganxen els llençols i tinc por de cagar-la. Tinc els calçotets, els mitjons, les bambes i el polo, camisa o samarreta a punt al lavabo. Així no he d’obrir el llum de l’habitació. Em dutxo pràcticament amb els ulls tancats i, abans de sortir, giro el monomànec de la banyera fins al tros blau. L’aigua freda és el més eficaç per acabar d’obrir els ulls. Mentre em vesteixo, engrapo alguna cosa de la nevera i surto pitant.
Si vaig a l’hora, engego el twingo a un quart i mig de cinc. L’autopista és tota per a mi. Vaig amb la finestra abaixada i potser faig un cigarret. Engego la ràdio per saber si hi ha última hora. Faig una mica de zàpping per saber què té la competència i enfilo la ronda de dalt més o menys situat. És matinada i és agost. Res a veure amb la resta de l’any, però Déu n’hi do els cotxes que circulen.
Surto per la número nou, que és Can Caralleu, i enfilo cap a l’aparcament del Tanatori de Les Corts. Aparco sense problemes i quan surto del cotxe em pregunto si avui també em saludaran o oferiran algun servei alguna de les dones que pul·lulen els entorns del Camp Nou. Realment, hi ha més prostitutes que cantonades.