Entrem a l'aigua sigil·losament, com si no volguéssim fer soroll. Som tres tios que temem el moment en què l'aigua arriba a la cintura. Com que per quedar cobert d'aigua s'ha de fer una excursió, la tensió no és un moment efímer com a les platges del Maresme. S'allarga en el temps. De lluny, sentim com tres dones riuen a l'estil lloca, com ho fan elles quan es reuneixen per sopar. Són dins l'aigua, i quan arriba el moment crític, el de l'aigua a un pam de la cintura, sentim que se'ns reparteixen.
-S'alt és per a mi.
-Es dels cabells llargs és meu.
-D'es menut me n'encarrego jo.
I, de cop, les tres dones se'ns abraonen com lleones i ens comencen a esquitxar. Uns aguantem com ho fa l'alcalde des del balcó quan el vacil·la la Momerota. Altres fugen. Una d'elles exclama:
-Es menut és es més cagon.
Pels que es pensin que això podria ser l'inici d'una història d'amor com la del Tonight Tonight de l'anunci de cervesa, només dir que les tres dones apareixen a la fotografia que encapçala el post. En efecte, podrien ser les chicas de oro.
Comentaris