De música, no en sé. Però m’agrada. Sobretot, m’agraden les cançons que emocionen. La Coixinera ha celebrat el seu últim aniversari al Casal Aliança amb un repàs de les cançons d’una dècada dalt dels escenaris. Últimament, els havia perdut una mica de vista i ja no en portava cap CD al cotxe. En aquest aniversari, han repassat algunes cançons que m’han portat molts i bons records. Amb ells, a partir de la relació d’amistat amb en Dani, he compartit moments professionals que guardo amb estima i, per què negar-ho, amb nostàlgia.
 |
| Equip de la segona temporada de La Fàbrica (02-03) |
 |
| Programa especial presantes des del Passeig Marítim (03-04). Foto: M. Rodríguez |
 |
| El set del programa La Fàbrica als estudis de TVM de Can Marfà. Foto: M. Rodríguez. |
Ells van crear la sintonia d’entrada (Cercle d’en Marc), la dels crèdits (Quatre+1) i les ràfegues del programa La Fàbrica que vaig fer durant quatre anys a Televisió de Mataró i que, després, ha conservat el nom i es manté encara en antena a M1TV. Llàstima que no conservi la música de La Coixinera ni la careta d’en Toni Veas. Una proposta que els vaig fer el setembre de 2001, és a dir, ara fa 10 anys. Just quan ells començaven l’aventura. Fins i tot es van avenir a participar en un programa que vam fer en directe des de la plaça de l’Ajuntament, interpretant les sintonies, per tancar la primera temporada del programa. Va ser un final de festa sonat, tenint en compte els recursos amb què treballàvem. En directe, des del carrer i amb so i llum contractat a Triple Onda. Llàstima que vam fracassar perquè va petar una taula de so. Un desastre total que em va costar la primera bronca amb en Bis Lligonya. En una fotografia que es va perdre, es veia com en Marc Molas em consolava mentre en Lligonya m’assenyalava amb el dit. Em va fer adonar que no havia trobat l’equilibri entre l’ambició i la capacitat.
 |
| La Coixinera i Lluís Lligonya al Monumental. TVM 20 anys 11/04. Fotos: M. Cruz. |
Tres anys més tard, després de dedicar-me a fer de mosca collonera cada dia, en Bis va decidir que Televisió de Mataró celebraria el seu vintè aniversari. Quan ho vaig saber, el cap em va començar a bullir. De seguida em van venir al cap els aliats perfectes. Vaig sondejar en Dani i, com sempre, la resposta va ser afirmativa i entusiàstica. Amb ells a la butxaca, vaig convèncer en Bis perquè m’encarregués el disseny i el muntatge de la festa, al Teatre Monumental, amb 40 tècnics, música en directe, dues realitzacions i dues pantalles sincronitzades (manualment!). La Coixinera va crear la sintonia d’aquell acte, una versió de l’”ara que tinc vint anys” de Joan Manuel Serrat (Anys i Panys) i les ràfegues de la mateixa versió (Ràfega). En aquella ocasió, recordo que en Bis em va advertir que no la cagués una altra vegada amb la relació entre ambició i capacitat. Si no hagués estat per en Jaume Puig, segurament que no m’ho hauria encarregat a mi o no m’hauria deixat fer el que tenia planejat. Minuts abans que comencés l’acte, que era una barreja entre acte institucional i programa de televisió, en Bis i jo vam anar a fer una coca-cola en un bar del costat del Monumental. Les cames ens tremolaven a tots dos. Però tot va anar com una seda. Quan ja ho teníem fet, aquella vegada, en Bis no em va dir res. Diria que va trigar tres setmanes a felicitar-me. Va ser un privilegi. Professionalment, diria que aquell dia de novembre del 2004 ha estat el més feliç de tots.
 |
| Anna Palà i Pep Andreu amb La Coixinera al Monumental. TVM 20 anys (11/04). Foto: M. Cruz |
Per cert, el concert de dissabte passat el va enregistrar l’equip de Claraboia SCCL, que encara que ara em passin la mà per la cara, van reclutar a TVM a través del programa La Fàbrica i també van formar part fonamental de l’equip tècnic de la festa del vintè aniversari.
La Ràfega, el Cercle d’en Marc, Quatre+1 i Anys i Panys són una petita part de la primera dècada de Coixinera i una part fonamental de la meva trajectòria professional. La Coixinera m’agrada i m’emociona.
Comentaris