He dormit amb una turca

Avui m’he aixecat amb mal de cap. És culpa seva. És culpa d’una turca. Vaig plegar de treballar. Com que no tinc cotxe ni carnet, sovint és l’Elisabet Solsona qui em porta a casa. Ahir però, en arribar a casa, ens vam aturar per fer una cervesa al restaurant turc que hi ha al carrer xurruca. Una noia turca, que treballa en aquest restaurant, se’m va dirigir amb cara de voler-me proposar alguna cosa. “Que sigui una proposició indecent!”, vaig suplicar. Però la història es repeteix. Només ens va oferir un exquisit got de te de taronja. Això si, de gratis. Vam dir que si. Després, m’arriba un missatge d’en Manuel. Pi! Pi!, Pi! Pi! SMS: “quedem per fer cervesa d’aquí a 10 minuts?” Resposta: “Ok”. Una altra noia que ha passat de mi. Només m’oferia un te. Res de carn. Passats 10 minuts em trobo amb en Manuel. Anem al Molly Mallone’s (em sembla que s’escriu així), que és el pub on alguna vegada hem coincidit amb l’Oriol Abelló. Una paint de fosters. Una half. Dos platets de quicos. Ens decidim a provar els whiskys que hi ha a les prestatgeries. Xupito de BushMills. Xupito de Black Bush (d’aquest ja només en recordo el nom remotament). I remata un dels propietaris del pub, que ens convida al millor dels tres whiskys, el Fosters. Segur que la noia del restaurant turc es va posar gelosa. Encara que ella em digués que no, me’n vaig anar a casa amb una turca per caure de cul a terra.